L'egoista

Al fons hi ha quatre taules. Al davant hi ha dues noies: A, que acaba d’arribar, i B, que mira cap a una altra banda.

A
Volia una taula.

B
Estan totes reservades.
(Mirant-la per primer cop.)
Ei, hola!

A
Hola.
(Triga uns segons a reconèixer-la.)
Hola! Hòstia, no t’havia reconegut. Estàs… estàs… estàs més prima!

B
No/

A
Sí que ho estàs! Per això he trigat a reconeixe’t. Feia temps que/

B
No feia tant de temps.

A
Que no…? I tant que sí. Quan va ser l’últim cop?

B
Ahir. Ahir em vas veure.
(Pausa)
Al Facebook. Vaig penjar un àlbum de fotos, i tu el vas veure. El vas veure, sé que el vas veure. Vas fer un “m’agrada”.

A
Sí, ja, és veritat. Però són fotos. Així no…

B
I no només a les fotos. Dijous passat em vas veure a la tele. Em vas veure, oi que em vas veure?

A
(Adreçant-se al públic.)
Ella és actriu. És cambrera i actriu. L’altre dia va sortir en un programa de la tele on uns actors fan veure que s’enfronten en un judici. Va crear un esdeveniment al Facebook i va convidar tots els seus contactes. Jo vaig fer un “confirmar assistència”, però al final m’ho vaig perdre. Al final no vaig veure el programa.

A es torna a girar cap a B.

B
No ho vas veure.

A
No. Ho sento. Estava donant sang.

B
Donant sang? Estaves donant sang?

A
Sí.

B
Et podries empescar una excusa millor, no?

A
No és cap excusa. És la pura veritat. Estava donant sang. De tant en tant ho faig.

B
I que més! No, no, tu no pots donar sang. Tu no ets d’aquesta mena de persones que dóna sang.

A
Ah, no? I quina, si és pot saber, quina és la “mena de persones que dóna sang”?

B
Doncs la mena de gent que no és com tu. Tu ets… ets… egoista.

A
Sóc egoista?

B
Ets egoista. Em vas robar el nòvio.

A
No. No. No. No. No te’l vaig robar. Ho… ho havíeu deixat.

B
No ho havíem deixat.

A
Ah, sí. Tens raó. No ho havíeu deixat. L’havies deixat. Tu l’havies deixat.

B
No l’havia deixat. Va ser ell, qui em va deixar.

A
Sí?

B
Sí.

A
Ah, sí? Però si et va enxampar al llit amb el seu millor amic!
(Pensativa.)
Sí, potser sí que et va deixar ell.

B
Sí, em va deixar. Però primer va anar a casa teva i/

A
Va venir a casa meva plorant.

B
I te’l vas follar. Sense ni tan sols escoltar la meva versió!

A
Què volies que fes? Que et truqués en aquell moment, mentre ell no parava de plorar, per poder contrastar la teva versió amb la seva i així poder-lo consolar tranquil·lament?

B
No/

A
M’estàs dient que em va dir una mentida? M’estàs dient que no et va trobar fornicant amb el seu millor amic?

B
No… No.

A
Era mentida?

B
No, no, no era mentida. Però tu no em vas atorgar el benefici del dubte. I això va ser molt egoista de part teva.

A
D’acord. Potser en aquell moment no vaig ser l’amiga perfecta. I potser no em vaig follar el teu nòvio per altruisme, tot i que em va venir plorant i em va fer molta pena, però… però una cosa no treu l’altra. Ajudar els altres no significa necessàriament sacrificar-se. De fet, és com donar sang. Com l’altre dia, quan vaig donar sang. Ho vaig fer perquè em sentia bé amb mi mateixa, perquè m’agrada sentir-me útil, donar-me als altres…

B
Perdona, m’he perdut. Estàs parlant de donar sang o de fotre’m el nòvio?

A
De donar sang.

B
(Pensativa.)
T’agrada donar sang.

A
Em fa sentir bé.

Pausa.

B
Perdona’m. Ho sento. Sento… sento haver malpensat de tu. Però és que em costava imaginar-te donant sang.

A
No passa res.

B
Sí, sí que passa. Jo també t’hauria d’haver atorgat el benefici del dubte. En canvi, t’he tractat de mentidera, quan… quan no ho ets. Tu ets una persona que dóna sang. Donar sang et fa sentir bé. Per a tu és més important donar sang que veure la meva aparició a la tele. T’estimes més deixar que et treguin sang de les venes, o de les artèries o d’on carai sigui, que presenciar la meva intervenció estel·lar en un programa de la tele. I no és un programa qualsevol, eh? És un programa que arriba a tot Espanya, i que tracta temes molt seriosos. Problemes que afecten una gran part de la població, com l’educació dels fills, el matrimoni homosexual o els contractes d’arrendament. Però això a tu no t’interessa, no. A tu t’és igual que fes un monòleg fantàstic i apoteòsic defensant els col·legis de monges. A tu això t’és igual. A tu només t’interessa donar sang. Donar sang!
(Pausa.)
Com pots ser tan egoista?!

Fosc.

VEU (OFF)
Aquesta miniobra ha estat oferida pel Banc de Sang i Teixits. Ara, gaudiu de De quan somiava.